dimarts, 10 d’abril de 2018

PAPERS DE GUADASSUAR A SALAMANCA



El Centre Documental de la Memòria Històrica (CDMH), creat el 2007 i amb seu a Salamanca, reuneix fondos diversos relacionats amb la Guerra Civil i la postguerra, fins l’aprovació de la Constitució de 1978. Integra l’antic Arxiu General de la Guerra Civil, fondos de la Creu Roja, de l’administració (Movimiento Nacional, TOP, etc.) i de fundacions, com l’Arxiu Oral del Sindicalisme Socialista de la Fundació F. Largo Caballero... Molts documents foren requisats després de la guerra civil dels arxius oficials (ajuntaments, diputacions...), de partits, de sindicats o de particulars, amb la finalitat d’utilitzar-los en processos judicials, expedients de depuració, etc.


 En el cas de Guadassuar es conserven huit unitats documentals, compreses entre 1936 i 1938, que ens aporten informació que no existeix al nostre Arxiu i ens són útils per a l’estudi del temps de la República i de la Guerra Civil. Són les següents:

1) CDMH, PS-MADRID, C565, EXP019 (1936, març, 17): Acta d’integració de la Societat Centre Instructiu Republicà de Guadassuar en el Partit Unió Republicana Nacional (UR), presidit per Diego Martínez Barrios.


La Societat estava integrada per José Pastor Gimeno, Francisco Perpiñá Corts, Vicente Roig Montalvá, José Santandreu Ballester, Enrique Mollá Salazar, Teodoro Herrero Ribes, Vicente Añó Sáiz, Bernardo Aliño Ferrán (Secretari) i Alejandro Pals Bonafé (president).

2) CDMH, PS-BARCELONA, 620-2-5 (1936): Actes d’incautacions de quatre finques de Guadassuar, fetes pel Sindicat Únic d’Oficis Diversos de la CNT-AIT de Guadassuar a veïns i propietaris de la localitat. Com a motiu s’al·lega abandonament de les terres o “ser faccioso por no acatar les leyes sociales”.

a) Finca i vapor de Plaza, Partida del Casupet (103 fanecades i 3 quartons de tarongers, motor de reg elèctric, casa habitable). Propietari: Francisco Plaza Sanchis, d’Algemesí.
 
b) Hort de Payà, Partida del Carrascal o de les Basses (357 fanecades, 350 fanecades de tarongers; un motor elèctric, dos carros i una jardinera; una casa i departament per a cotxera, dos cavalls). Propietari: Isidro Payà García, veí de València.

c) Caseta de Raimeros, Partida del Casupet (80 fanecades, 79 i tres quartons de tarongers, una casa inhabitable). Propietari: Antonio Masanet Alario, veí de Simat.

d) Hort de Nicolás (Niclòs), Partida del Casupet (78 fanecades i tres quartons de tarongers, un motor per a reg, dos cases habitables). Propietari: Francisco Niclòs Gutiérrez.

3) CDMH, PS-BARCELONA, C769, 9 (1937, abril, 5): Juventut Socialista Unificada. Informe de la impresión recibida a través de las conversaciones que los compañeros de Alberique, Alcudia de Carlet, Carlet, Guadasuar, Carcagente, Algemesí, Pueblalarga, Villanueva de Castellón, Manuel.

Informe crític sobre el funcionament de la JSU local després del procés de fusió realitzat entre la Joventut Socialista d’Espanya i la Joventut Comunista d’Espanya en març de 1936, on encara es noten les tensions entre unionistes i contraris. Reproduïsc el final de l’informe:

“… Guadasuar.-  Floja la organización; los elementos dirigentes embaucados por la oratoria de los camaradas del Provincial, son sus defensores, aunque partidarios de la unidad. Se planteó el problema campesino y por las manifestaciones del Presidente de la U.G.T. y de los compañeros de la Juventud, conocen las fórmulas que lo resuelven. No hay J.L. ni C.N.T.

Algemesí.- La labor de la Juventud es nula. Hay fuerzas anarquistas. Dentro de la Juventud se nota doble tendencia: los partidarios de la unidad y los que siguen a los de Alcira. Tanto este pueblo como el anterior piensan pedir un compañero a la Ejecutiva que les ayude.

Se nota en todas las localidades la falta del semanario “AMANECER ROJO” y de propaganda gráfica.

A través de nuestras visitas, tenemos el convencimiento de que un trabajo constante en estas Secciones será fructífero para anular a los compañeros sectarios que aún quedan en nuestra Organización.

4) CDMH, PS-MADRID, C1215, EXP025, 1 (1938, gener, 17): Ofici de  la Direcció General d’Abastiments de València remetent unes actes de decomissos i una circular al Consell Municipal de Guadassuar. (No conté més documentació, només l’ofici).

5) CDMH, PS-MADRID, C1215, EXP032, 1 (1938, setembre, 28): Ofici del Consell Municipal de Guadassuar sobre nomenament, com a Delegat d’Abastiments de Guadassuar, d’Agustín Llopis Alonso, per incorporació a files de l’anterior, de qui no cita el nom.

6) CDMH, PS-BARCELONA, C585, 10, 17 (1938, març, 24): Fitxa de la Cooperativa Agrícola la Senyera de Guadassuar. Única vegada que llegim el nom de Coopoerativa “la Senyera” en la documentació de l’època. Reproduïsc el text complet:

Pueblo de Guadasuar            Cooperativa Agrícola “La Senyera” 
Constituida en 24 de marzo de 1938

                 Junta Directiva
Presidente.- José Colomina Herrero-
Vicepresidente.- José Perpiñá Íñigo-
Secretario.- Francisco Marco Mascaró-
Tesorero.- Bautista Miñana Baixauli-
Contador.- José Cucarella Cerveró-
Vocal 1º.- Antonio Miñana Quiles-
Vical 2º.- Eleuterio Castells Talens-
Vocal3º.- Domingo Asensi Bonet-

7) CDMH, PS-BARCELONA, C643, 3 (1938, setembre, 29 / 1938, octubre, 12): Actes d’incautacions de finques urbanes fetes a Guadassuar per l’Administració de Propietats i Contribució Territorial de València. En total són 97 incutacions.

L’equip d’incautacions estava integrat per tres membres que estenien una acta: l’aparellador Faust Hernàndez Casajuana (dramaturg en valencià) i els testimonis de Guadassuar,  José Jiménez i Rafael Miravalls.

Les incautacions són de cases, de magatzems, algun  molí, casinos o l’edifici de les Monges. En reproduïsc algunes traduïdes al valencià:

 1) 1938, setembre, 28. Guadassuar, 17’45 h
Aparellador Fausto Hernández Casajuana
Casa núm. 1 del carrer Dos de Maig, propietat d’Enrique Morant Pallarés, segons relació de l’ajuntament de 11.VIII-1937
Inquili José Ginestar Alcover, testimonis José Jiménez i Rafael Miravalls, domiciliats al carrer Colón, 41, i Major, 45
Incautació provisional, sense titulació de la finca, casa amb baix i primer.
Baix: Habitatge, José Ginestar Alcover, 200 ptes. any
1r: Cambra
Miravalls (rubricat)
José Ginestar (rubricat)
José Jiménez (rubricat)
F. Hernández (rubricat)

33) 1938, setembre, 5. Guadassuar, 11’20 h.
Casa núm. 5 carrer d’Ortells, propietat de las Hermanas de la Doctrina Cristiana, id.
Present la conserge Consuelo Oliver Fornés, testimonis id.
Incautació provisional dedicada a Escoles Nacionals i a Guarderia infantil, amb habitatge per a la conserge.
Escola: Escoles Nacionals, 100 ptes. any
1r ---                 
R. Miravalls (rubricat)
La conserge (empremta digital)
José Jiménez (rubricat) 
F. Hernández (rubricat)

80) 1938, octubre, 11. Guadassuar, 12 h.
Casa núm. 7 del carrer Major, propietat de Pilar Domingo García, id.
Present la filla del conserge del Sindicat Agrícola, testimonis id.
Incautació provisional del baix, soterrani i 1r per a guardar les eines de llaurança i magatzem d’adobs, comunicat amb el carrer de la Pujadeta núm. 19, en la part posterior de la qual té habitatge, així com el destinat al conserge.
Baix: magatzem, Sindicat Agrícola, 280 ptes. any
1r: Cambra 
Soterrani
Baix posterior: habitatge, Joaquín Gandía Vellurunt, 180 ptes any
1r: Cambra
R. Miravalls (rubricat)
La filla del conserge Carmen Sais (rubricat) 
José Jiménez (rubricat) 
F. Hernández (rubricat)

81) 1938, octubre, 11. Guadassuar, 12’30 h.
Casa núm. 41 del carrer Major, propietat de Pilar Domingo García, id.
Present la filla del conserge del Sindicat U.G.T., testimonis id.
Incautació provisional del baix i 1r, casino i habitatge per al conserge.
Baix: Casino,  Sindicat U.G.T., 550 ptes. any
1r:      “             "
R. Miravalls (rubricat)
La filla del conserge Encarna Peris (rubricat)
José Jiménez (rubricat)
F. Hernández (rubricat)

82) 1938, octubre, 11. Guadassuar, 13 h.
Casa núm. 13 del carrer Major, propietat de Vicente Tortosa, id.
Present la filla del conserge de l’Hospital Municipal, testimonis id.
Incautació provisional del baix, 1r i 2n destinat a Hospital, amb habitatge en el 2n per al conserge.
Baix: Hospital Municipal, 425 ptes. any
1r:        “            "
2n:        “            "  
R. Miravalls (rubricat)
La filla del conserge Pura Miñana (rubricat)
José Jiménez (rubricat)
F. Hernández (rubricat)

86) 1938, setembre, 30. Guadassuar, 17 h.
Casa núm. 28 del carrer Colón, propietat de Vicente Tortosa Perales, id.
Present el sergent en cap José Mozo, testimonis id.
Incautació provisional del baix destinat a aparcament d’automòbils per al servici de la Direcció central del Ministeri d’Hisenda i Economia, amb porta al carrer de l’Hort núm. 17, amb habitatge en baix i números independents.
Baix: Magatzem,  Direcció Central Transports, 800 ptes. any
Baix posteriors: Habitatge José Barberá García
1r carrer de l’Hort: Habitatge
R. Miravalls (rubricat)
El sergent en cap José Mozo (rubricat)
José Jiménez (rubricat)
F. Hernández (rubricat)

87) 1938, octubre, 11. Guadassuar, 16’20 h.
Casa núm. 24 del carrer Major, propietat d’Arturo Marqués Clari, id.
Present el conserge del Partit Comunista, testimonis id.
Incautació provisional del baix  dedicat a casino, café i cine, amb portes al carrer de Pablo Iglesias, 1r casino i habitatge del conserge i 2n cambra.
Baix: Casino i cine,  Partit Comunista,  500 ptes. any
1r: Casino
2n: Cambra
R. Miravalls (rubricat)
El conserge José Lledó (empremta digital)
José Jiménez (rubricat) 
F. Hernández (rubricat)

88) 1938, octubre, 11. Guadassuar, 17 h.
Casa núm. 46 del carrer Major, propietat de Paulino Montalvá Alonso, id.
Present l’esposa del conserge de la Joventut Socialista Unificada, testimonis id.
Incautació provisional del baix, 1r i 2n.
Baix: Habitatge, Joventut Socialista Unificada, 200 ptes. any
1r: Habitatge
2n: Cambra
R. Miravalls (rubricat) 
L’esposa del conserge Vicenta Ginestar (rubricat)
José Jiménez (rubricat) 
F. Hernández (rubricat)

8) Finalment, cal afegir una fitxa de R. Guadasnar (Ràdio Guadassuar), que tot i que per error llegim Guadasnar correspon al nostre poble (CDMH/9.8.11//DNSD-SECRETARIA, Fichero 29, GO288540), de 1937 en avant.

J. Enric Mut Ruiz

dimecres, 3 de gener de 2018

UN CAS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE EXTREMA OCORREGUT A GUADASSUAR (1614)



La Biblioteca Reial de Torí (Biblioteca Reale di Torino), entre les relacions de successos, en conserva una del nostre poble titulada Relación verdadera de un espantoso, y atrocísimo caso, que ha sucedido en el Reyno de Valencia, en un lugar llamado Guadasuar a veynte y uno de Otubre: Sacada de un Proceso, y autos authenticados con fe de Notarios. Es tracta del relat d’un cas de violència extrema de gènere comés per un francés, resident a Guadassuar, que va matar la seua esposa i els seus cinc fills “sens perquè”. El text consta de 6 fulls (205x145), amb una portada il·lustrada amb un gravat, i resumeix el procés seguit i la posterior condemna a mort, segons avala l’advocat fiscal Melcior Sisternes d‘Oblites i autoritza la publicació el doctor Antonio Serra, canonge de Saragossa, oficial i Vicari General de València. 

Va imprimir-se a València, amb llicència, pel conegut impressor Felipe Mey, però sense data explícita (segurament del mateix 1614 o ja del 1615); sembla que siga l’únic exemplar que es conserva. Aquest tipus de textos breus tan populars (fulls solts, plecs, llibrets de cordell, etc.) són un precedent del periodisme contemporani i es van fer molt populars entre els segles XV i XVII; intentaven informar, entretenir i commoure els lectors, perquè incloïen normalment al final una lliçó moral.  



La història relatada, però, ens era ja coneguda per una altra font valenciana perquè també la va recollir el dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València (1589-1628), redactat pel mossén valencià Pere Joan Porcar, beneficial de la parròquia de sant Martí de València, que en l’any 1614 ressenyava la notícia amb bastant fidelitat:

Atenallar a Pere Canut, serrador: “Dissabte, a 8 de noembre 1614, sentenciaren a Pere Canut, de nació francés, habitant en Guadassuar, per haver mort a cinc fills i muller sens perquè. L'atenallaren i llevaren la mà dreta i el penjaren, i havien de fer quartos i portar lo cap a Guadassuar".

A més a més la història tingué tanta difusió que encara la reconeixem, amb alguna alteració, entre els fets profètics protagonitzats per l’agustinià frare Nicolás Canell (+1620), religiós llec del convent de Xàtiva i declarat venerable servent de Déu, el qual va visitar Guadassuar abans del cruel assassinat, segons recull el biògraf de l’orde agustinià Jayme Jordán (1712). Mireu com el nombre de fills s’apuja a set i el pobre serrador convertit en llaurador ara és un home ric.

“ Tuvo espíritu de profecía, con que revelava lo que estava por venir. En una ocasión, haziendo la limosna en el Lugar de Guadasuar, al dársela una devota muger le advirtió el semblante triste y le dixo: -Qué tiene, Padre Canell, que está tan triste? Y echando un sentido suspiro el siervo de Dios, la respondió: - Ha! Si supiera la desdicha que dentro de pocos días ha de suceder en aquella casa -señalándola con el dedo. –Qué sucederá Padre Canell? – replicó la muger, y el siervo del Señor, passando adelante, dixo: -Ya lo veréis, ya lo veréis. Era la casa de un Francés de nación, de los más ricos del Lugar, y sucedió, que de allí a breves días mató una noche el dueño de ella a su muger, y siete hijos que tenía, sin más causa que una diabólica tentación que le vino a la cabeça, fundada en algunos zelos indiscretos. Cometido el delito tan enorme, quiso el bárbaro hombre irse del Lugar, pero no lo consintió la Divina Providencia; porque aunque a su parecer avía caminado toda la noche, al amanecer se halló en las paredes del Lugar, sin poder apartarse de él, donde divulgado el caso por la mañana le prendió la Justicia, y confessando su delito le pagó con la vida, muriendo en el suplicio, para escarmiento de otros.”

Però, quina història ens conta la relació extreta del procés? Primer llegim que és un cas “sucedido en este Reyno de Valencia a 21 de octubre [1614], de un hombre que olvidado de Dios, y de su conciencia, cometió el más grande delito, y homicidio más extraordinario que cupo en humano entendimiento”.

El protagonista Pere-Pedro Canut era natural de Sales [Alta Savòia, Auvergne-Rhône-Alps, França], home “melancólico”, de família tan pobra que hagué d’emigrar a Espanya cap als 11 o 12 anys. Començà a treballar de serrador primer per Barcelona i després per València, i als 24 anys s’instal·là a Alzira on es va casar pobrament amb Esperança, filla de llauradors. Passat un temps traslladà el seu domicili a Guadassuar, “donde viviendo pacíficamente, y con gran quietud con su muger, huvo en ella en espacio de doze años cinco hijos, dos hombres, y tres mugeres, sin que en este espacio de tiempo se viesen entre ellos diferencias, ni riñas, por las quales se recelase lo que después sucedió.”

Segons diversos testimonis “le vehían, y hallavan muchas vezes solo, pensativo, y melancólico sobre manera; apartándose de toda conversación, y trato de otros hombres, como se solía tener...”; amb una vida tan dura, contínuament preocupat per la necessitat d’alimentar la seua família diàriament “determinó de matar a su muger..., halló un impedimento grandíssimo para su imaginación, que eran sus cinco hijos...; se resolvió de cometer el más horrendo delito que en pensamiento diabólico pudo caber: y fue matar por sus manos también a sus cinco hijos.”

Aquell dia després de sopar li va dir a la seua dona que se n’anara a dormir, que ja aniria ell després: “Y haziéndolo ella, él se apartó donde no fuese visto de sus hijos, ni de su muger, y apercibió una aguja de alpargatero muy aguda, y un cuchillo ancho muy amolado, que para este efecto tenía apercibido; y de allí a grande rato entró en el aposento donde estavan su muger, y tres hijos menores acostados en una cama, y en otra pequeña a parte los dos mayores, y llegándose a la cama de su muger hizo como quien se desnudava, y con esto aguardó ocasión que su muger se bolviese de espaldas; la qual como le vio entrar más tarde que otras vezes, porque era ya cerca de media noche, se bolvió assí a él sin osar hablalle palabra; y en bolviéndose de espaldas para dar la teta al hijo más pequeño, que era de edad de onze meses, sacó la aguja, y arremetiendo a su muger, le pasó el cuello con ella por tres partes: la qual girando dixo, ¡qué es esto, Iessús! Respondió él, agora lo veréys, dándole en el cuerpo muchas puñaladas, y sacando el cuchillo ancho le cortó la cabeça, aunque no del todo. La hija mayor, que era de edad de ocho años y meses, començó a dar gritos a su padre, diziéndole: qué era lo que hacía. Y él repitió, agora lo verás tu también: y arremetiendo a ella, la cogió de los cabellos lo que pudo, y con pecho más que de Demonio le dió de puñaladas, y agonizando la niña, antes que acabase le cortó la cabeça. Lo propio hizo con la que estava a su lado. Y bolviendo a la cama donde estava el cuerpo de su muger, llegó a los tres hijos, que estavan llenos de sangre de su madre, el más pequeño echado, y los dos mayorcitos sentados encima de la cama llorando, y les dio a todos de puñaladas, hasta que de todo punto espiraron. Ha confesado después en el suplicio, que con todas fueron las puñaladas que dio a su muger y hijos ciento y cinquenta, sin los golpes que fueron menester para las cabeças que quitó con un cuchillo no muy acomodado para ello.”

Va fugir i va arribar a Banyeres, i a la nit següent continuà fins a la ratlla de Castella. Desesperat i penedit del que havia fet retornà cap a Banyeres, on ja el buscava la justícia. El detingueren i ell confirmà qui era i què havia fet. Ràpidament va ser portat a València i presentat davant de la Reial Audiència per jutjar-lo. Allí va ser sentenciat i executat en novembre de 1614. En aquell temps la justícia havia de ser exemplar i, abans de ser executat, el condemnat havia de patir en aplicació del rescabalament del dolor i de la violència exercida sobre les víctimes.

 Fuele pues hecho el proceso, y constando assí por él, como por su confesión llana, ser el perpetrador del delito, le fue cerrado, y dada sentencia, de que desnudo, atado a un palo encima de un carro, fuese llevado por las calles de Valencia acostumbradas; por las quales fuese atenazado con todo rigor, y trahido a la Plaça de la Iglesia mayor, donde estava un tablado, le fuese quitada la mano derecha, y después fuese trahido al lugar del suplicio, donde fuese ahorcado, y esquartizado, y la cabeça llevada al lugar donde cometió tan grave, y atroz delito. Todo lo qual fue en él executado.”

Les forques de Tyburn, lloc d’execució dels criminals de Londres

El reu penedit acceptà la sentència, “que era muy contento pasar por ella, y que merecía muchíssimo más”.En el lugar donde le fue cortada la mano, dixo después de cortada, y casi del todo desmayado, con palabras mal formadas, que si querían cortalle la otra, que lo sufriría de buena gana.”

Va estar tancat dotze o tretze dies, sentenciat el dia 8 de novembre de 1614, i va morir als 38 anys; havia estat casat més de catorze. I acaba el relat així: “Tienen todos grande confiança que está gozando de Dios en la gloria, a la qual por su infinita misericordia sea tenido de llevarnos. Amén.”

J. Enric Mut Ruiz
Cronista oficial de Guadassuar
Fonts consultades:

·       Jayme Jordán: Historia de la Provincia de la Corona de Aragón de la sagrada orden de los ermitaños de nuestro gran padre San Agustín: compuesta de quatro Reynos, Valencia, Aragón, Cataluña, y las islas de Mallorca y Menorca: y dividida en quatro partes. Parte  1ª, tomo 2º. València, Imprenta de Antonio Bordazar, año 1712, p. 209.

·       Mossén Pere Joan Porcar: Coses evengudes en la ciutat i regne de València (Dietari 1589-1628. Selecció), a cura de Ferran Garcia Oliver. València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 118.
·       Mossén Pere Joan Porcar: Coses evengudes en la ciutat i regne de València (Dietari 1589-1629), a cura de Josep Lluís Lozano Lerma. València, PUV (Col·lecció Fonts Històriques Valencianes), 2012.

·       Biblioteca Reale di Torino. Raccolta Saluzzo, sig. 313/50: Relación verdadera de un espantoso, y atrocíssimo caso, que ha sucedido en el Reyno de Valencia, en un lugar llamado Guadasuar a veynte y uno de Octubre: Sacada de un Proceso, y autos authenticados con fe de Notarios”. Valencia, Felipe Mey [1614-1615].