dimecres, 23 de desembre del 2015

ELS TRESORS DE GUADASSUAR (1) : LA CREU GÒTICA

Des de fa anys, Guadassuar ha sigut objecte d’estudi per part dels estudiosos de la història de l’art per la importància dels béns patrimonials que atresora. Per això, l’inventari dels béns patrimonials ha estat corregit i revisat regularment, tant per part del Ministeri de Cultura - Direcció General de Patrimoni com per diversos especialistes.  

Recentment acaba de publicar-se un magnífic treball del professor Francisco de Paula Cots, expert en plateria valenciana de la Universitat de València, que monogràficament ha dedicat el seu estudi a fer una nova catalogació de la col·lecció d’orfebreria de la Parròquia de sant Vicent Màrtir de Guadassuar [1]

En aquest treball fixa la cronologia de les peces d’acord amb les seues característiques i les valora dins del context valencià. Amb el seu permís presentem la informació més rellevant sobre la creu gòtica de Guadassuar.




La peça més antiga, sobre la qual existien molts dubtes per la presència de materials de diferents èpoques, és la creu processional gòtica. En efecte, la creu actual és producte de diverses intervencions i restauracions efectuades al llarg del temps. Segons el professor Cots es tracta d’una creu, de perfil flordelisat amb expansions tetralobulades en els braços, datada aproximadament cap al 1440. Està llaurada a partir de planxes de plata i coure sobre ànima de fusta. Més antigues, però, serien les plaques de plata blanca (ara sense els esmalts perduts), que serien del segle anterior. Aquestes plaques serien posteriorment inserides en una nova creu, amb les planxes de plata daurada amb carnosa decoració vegetal. Aquestes planxes porten la marca de la ciutat de València (Valen amb la corona reial), com a marca d’autenticitat i de l’obrador. Per altra banda, certs detalls vinculen aquesta creu amb alguns obradors de la cort relacionats amb la ciutat de Siena. 

El canonge Sanchis Sivera ja havia escrit sobre Guadassuar que “del primitivo templo apenas quedan vestigios, si se exceptúa una hermosa cruz parroquial del siglo XIV...” (1922).



En efecte, segons la documentació conservada a l’arxiu diocesà de València, l’any 1351 el bisbe de València, Hug de Fenollet (1348-1356), havia ordenat al rector de Guadassuar, Jaume Falomir, que com “dicta ecclesia non sit decenter adornata” adquiriren una creu, una custòdia, un calze de plata, etc. I, en la visita efectuada en 1401, el vicari general de la diòcesi, Guilllem Dolç, constata queAltare erat ornatum lineis, vestimentis sacerdotalibus, calice, patena, cruce, custodia argenteis, libris et aliis omnibus necessariis ornamentis” (L’altar estava adornat amb estovalles de lli, vestidures sacerdotals, calze, patena, creu, custòdia de plata, llibres i altres objectes d’adorn necessaris). Aquests són els únics documents que hem pogut aportar, ja que l’arxiu parroquial fou totalment destruït durant la guerra.


Segons el professor Cots el nus ovoide inferior seria posterior, aproximadament de 1580, quan es faria una nova restauració, moment també de confecció de la nova creu renaixentista després de la construcció de la nova església. La canya és gòtica, de traça hexagonal, amb bany de coure daurat i amb decoració d’escates.

El programa iconogràfic està relacionat amb la Passió, Resurrecció i Redempció de Crist, tot i que a causa de diverses restauracions està alterat i desordenat. Així tenim, en l’anvers, al centre el Sant Sopar (sobre el qual devia anar el Crist Crucificat); la Dolorosa  i sant Joan, als costats; dalt, el pelicà amb els seus tres pollets, símbol del sacrifici de Crist, i en la part inferior, la resurrecció d’Adam.

En el revers, en el centre, el Pantocràtor, i al voltant els símbols dels quatre evangelistes amb el seu nom escrit en valencià: dalt, àguila de sant Ioan; baix, àngel de Mateu; esquerra, lleó de March, i dreta, el bou de Lluch. Possiblement existiria en el centre una imatge de la Mare de Déu amb el Jesuset, com és tradicional en la majoria de creus processionals valencianes des de l’últim quart del segle XIV.




El Crucificat, de plata blanca sembla del segle XIV i és bastant arcaic. Està coronat com les majestats romàniques i clavat amb quatre claus a l’estil de les imatges inspirades per les visions de santa Brígida. Ha d’anar, però, en l’altra cara, sobre el Sant Sopar.

En definitiva, la creu gòtica de Guadassuar és un exemple de creu modesta i relativament econòmica, però molt important a causa de la pèrdua de la majoria de creus gòtiques valencianes. És una obra relacionada amb la tradició valenciana i catalana dels segles XIV i XV, vinculada amb els orfebres italians i els esmalts de Siena, però que no permet més estudis a causa de les diverses restauracions efectuades en diferents èpoques.

J. Enric Mut Ruiz
Cronista oficial de Guadassuar






[1] Francisco de Paula Cots Morató: “Plata en la iglesia de Guadassuar (ss. XIV-XX)”, en Archivo de Arte Valenciano, XCIII. València, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia, 2012, pp. 13-26.

(Article publicat en el Programa de Fira i Festes de Sant Vicent Màrtir 2014)

dissabte, 19 de setembre del 2015

EL PADRE EFRÉN, GOTARRENDURA I SANTA TERESA

El dia 2 d’octubre es compleixen cent anys del naixement del guadassuarenc José Maria Montalvà Cléries (Guadassuar 2-X-1915 – Desert de les Palmes, Benicàssim 10-V-1996), que com a carmelita descalç adoptà el nom de Pare Efrén de la Madre de Dios, O.C.D. (Ordo Fratrum Discalceatorum Beatae Virgo de Monte Carmelo).

Rvt. Doctor Pare Efrén de la Madre de Dios, OCD
(Aquesta fotografia va ser publicada pels carmelites de Benicàssim com a recordatori de la seua defunció,  
als 80 anys d’edat i 65 de vida religiosa,  en l’any 1996)

Va estudiar a València, Castelló i Albacete. Amplià estudis a Roma i es va doctorar en teologia, amb premi extraordinari, en la Universitat Pontifícia de Salamanca i per la Pontifícia Facultat Teològica Teresianum de Roma. Políglota destacat (dominava, a més del llatí, grec i hebreu, el francés, italià, anglés i portugués), també es va dedicar a la investigació i a l’oratòria. Va exercir diversos càrrecs en l’orde (Prior del convent i seminari de Saragossa, Superior de l’orde carmelità, etc.) i va actuar com a Assessor de Mística i Espiritualitat durant el Concili Vaticà II a Roma, on va coincidir amb els guadassuarencs monsenyor Vicent Roig i Villalba, O.F.M. Cap. (Bisbe d’Arad i vicari apostòlic de la Guajira, a Colòmbia) i el pare Estanislao de Guadassuar, O.F.M. Cap. (Ordo Fratrum Minorum Cappuccinorum), aleshores definidor general de l’orde caputxí per als països de llengües hispanolusitanes.

Confessor de la Madre Maravillas de Jesús, carmelita, mística i santa (1998); assessor del papa Pau VI sobre santa Teresa i del papa Joan Pau II sobre sant Joan de la Creu.

Aquest guadassuarenc és considerat un dels màxims especialistes en l’obra teresiana, per la qual cosa se’l coneixia com “l’escriptor de santa Teresa”. Per això, enguany, en què es commemora el Vé Centenari del naixement de Santa Teresa (28-III-1515), s’han obert diverses exposicions, com l’exposició de Las edades del hombre titulada “Teresa de Jesús, maestra de oración” (Àvila i Alba de Tormes) i la de Gotarrendura, titulada “Ecos-Vida”, on es fa un homenatge al pare Efrén per les seues aportacions.

El pare Efrén començà estudiant l’obra de Sant Joan de la Creu  (San Juan de la Cruz y el misterio de la Stma. Trinidad en la vida espiritual, premi extraordinari de doctorat), però s’especialitzà en l’estudi de la història i obra de Santa Teresa, entre les quals destaquen l’edició de les Obres completes de Santa Teresa, Intimidades del Carmelo i Tiempo y vida de Santa Teresa, moltes d’elles editades per la BAC.

Coronació Mare de Déu del Carme (Guadassuar)

Encara que va passar gran part de la seua vida a Madrid, sempre que venia a Guadassuar participava en les festes i col·laborava en tot allò que se li demanava. En reconeixement a la seua dedicació l’Ajuntament de Guadassuar li va dedicar un carrer de la població en homenatge.

Festa de Sant Vicent Màrtir (Guadassuar, 22-I-1963)

Una de les grans aportacions del pare Efrén sobre la figura de Teresa de Jesús és que va qüestionar el seu naixement a Àvila, perquè pensava que segurament havia nascut a Gotarrendura, on la família materna tenia possessions i on solien hivernar cada any. L’argumentació principal és que tots els seus germans nasqueren allí, sa mare es casà allí i va morir allí; a més, en el Libro de nacimientos de Gotarrendura faltes 30 fulls corresponents a la data de naixement de la santa. La mateixa santa recorda en els seus escrits el temps d’infantesa passada a Gotarrendura; concretament esmenta el colomer de la família.

"Palomar de Santa Teresa" (Gotarrendura, Àvila)

El pare Efrén en 1951 ja escrivia que “El lugar feliz de su nacimiento hubo de ser, según parece, la riente aldea de Gotarrendura, adonde sus padres solían invernar”; tenint en compte també que les mares solien parir en casa de sa mare.

Aquesta hipòtesi formulada li va comportar atacs, tot i que en l’època del naixement de la santa l’aldea de Gotarrendura formava part de la ciutat d’Àvila, però evidentment decidir el lloc material del naixement tenia repercussions religioses i econòmiques (peregrinacions, etc.). L’alcalde d’Àvila va sol·licitar un informe al Director de la Reial Acadèmia de la Història per tal d’avalar l’indiscutible naixement a Àvila, on la família tenia també un gran casal.

L’informe, preparat per Mercedes Galibrois de Ballesteros, aprovat el 24 de juny de 1955, concloïa que: “Una vez expuesto el punto de vista del autor carmelitano, Fray Efrén de la Madre de Dios en su citada obra, reputamos que su hipótesis sobre el lugar de nacimiento de Santa Teresa no se apoya en pruebas; por tanto, mientras éstas no se aporten, permanece firme la tradición histórica documentada de que Santa Teresa de Jesús nació en Ávila”. És a dir, es deixaven les coses com estaven, però el dubte continuava obert.

Així mateix insinuà el pare Efrén l’origen jueu del pare de Teresa de Cepeda y Ahumada, cosa que no era ben vista en aquella Espanya franquista i que hui en dia està completament demostrat.

L’hispanista Joseph Pérez més recentment també ha afirmat que “Durante mucho tiempo se pensó que sólo podía tratarse de Ávila, pero existe la posibilidad de que el acontecimiento tuviese lugar en la casa de campo de Gotarrendura...”, donant-li la raó.

Per tot açò, l’Ajuntament de Gotarrendura ha commemorat també el Vé Centenari de Santa Teresa com a propi i ha decidit clausurar-lo amb la lectura del testament de Santa Teresa i un recordatori o homenatge al Pare Efrén, que tindrà lloc el proper dissabte dia 18 d’octubre a Gotarrendura, municipi de 170 h. A aquest acte assistirà una representació de Guadassuar.

Gotarrendura (Àvila)

Igualment va sol·licitar agermanar-se amb Guadassuar per compartir aquest gran erudit i estudiós els dos pobles, agermanament aprovat per l’Ajuntament de Guadassuar en ple el dia 30 de juliol de 2015 per unanimitat.

Finalment, la Parròquia de Guadassuar  també ha decidit commemorar entre els dies 29 de setembre i 2 d’octubre el Vé Centenari del Naixement de Santa Teresa, amb diverses conferències sobre la vida i obra de la santa, i amb una missa en record del I Centenari del naixement del pare Efrén, un dels fills il·lustres de Guadassuar del segle XX.


J. Enric Mut Ruiz
Cronista oficial de Guadassuar

PRINCIPALS OBRES DEL PARE EFRÉN
Entre les obres publicades, deixant a part els nombrosos articles, podem destacar:

EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. San Juan de la Cruz y el misterio de la Stma. Trinidad en la vida espiritual. Zaragoza: Talleres Edit. El Noticiero, 1947, 526 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Intimidades del Carmelo. Zaragoza: Carmelitas descalzos, 1953, 214 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Flor de retama. Zaragoza: Art. Gráf. San Francisco, 1955, 44 p. 
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Intimidades del Carmelo. Valencia: Ed. Mediterráneo, 1957.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Santa Teresa por dentro. Madrid: Ed. de Espiritualidad, 1973, 359 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Beas y Santa Teresa. Madrid: Ed. de Espiritualidad, 1975, 190 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. La herencia teresiana. Madrid: Ed. de Espitualidad, 1975, 484 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. y STEGGINK, Otger, O. Carm. Tiempo y vida de Santa Teresa. Madrid: BAC, 1977, 1023 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Teresa de Jesús. Madrid: B.A.C., 1981, 249 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Catalina de Cristo.  Barcelona: Carmelitas descalzas, 1982, 205 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. y STEGGINK, Otger, O. Carm. Santa Teresa y su tiempo, 2 vols. Salamanca: Caja de Ahorros y Monte de Piedad, 1982-1984.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. y STEGGINK, Otger, O. Carm. Santa Teresa  y su tiempo, 2 vols. Salamanca: Universidad Pontificia, 1984, 898 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. El Monte y el castillo: la vida de la gracia en Santa Teresa y San Juan de la Cruz. Ávila: Asociación Educativa Signum Cristi, 1987, 698 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. y STEGGINK, Otger, O. Carm. Tiempo y vida de San Juan de la Cruz. Madrid: B.A.C., 1992, 916 p.
EFRÉN DE LA MADRE DE DIOS, O.C.D. Santa Teresa, formadora de carmelitas: Guía espiritual. Alcalá de Henares: Imp. C.D., 1996, 507 p.
TERESA DE JESÚS, Santa. Obras completas, 3 vols. Ed. Efrén de la Madre de Dios, O.C.D., y Otilio del Niño Jesús. Madrid: BAC, 1951-1959.
TERESA DE JESÚS, Santa. Obras completas. Transcripción, introducciones y notas de Efrén de la Madre de Dios, O.C.D., y de Otger Steggnick, O. Carm. Madrid: B.A.C., 1986, 1478 p.

Bibliografia:
- BARRIOS ROSELL, V., “El padre Efrén de la Madre de Dios, carmelita descalzo” en Programa de Fira i Festes. Guadassuar, 1961.
- GONZÁLEZ CANALES, Mª Luz: “Gotarrendura, la posible cuna de Santa Teresa”, en Tribuna de Ávila (13, febrer, 2015).
- PÉREZ, Joseph: Teresa de Ávila y la España de su tiempo. Algaba, 2007. 
- SÚRIA, Rafael P., “El padre Efrén de la Madre de Dios” en Programa de Fira i Festes. Guadassuar, 1979.
-SÚRIA, Rafael P., “Más poeta: Del Verbo con mayúsculas... El padre Efrén” en Boletín Municipal Informativo, núm. 9. Guadassuar, 1981.

dimarts, 18 d’agost del 2015

L’ÚLTIM VIATGE D'ANNA JORNET I D'ESTEVE (segle XVI)

La comitiva ha eixit de la casa familiar a Alzira i enfila el camí cap a Guadassuar. Davant de tots, els escolans porten la creu i les llanternes, seguits per sis capellans revestits amb capes negres que canten el respons en sufragi de l’ànima d’Anna Jornet. El seu cos reposa dins d’un taüt, que transporta un carro ornamentat amb teles de color negre. Al seu darrere caminen els familiars i coneguts que l’acompanyen en el seu últim viatge.

Els cants fúnebres s’escolten mentre creuen la partida del Pla, deixant Maranyent a l’esquerra, i els sorpresos llauradors deixen de treballar per contemplar atònits el pas d’aquell lúgubre seguici.

Quan arriben a Guadassuar, al cap del carrer d’Alzira, els reben el clero parroquial i altres familiars. A l’església, de cos present, els capellans i altres sis frares franciscans li canten tres misses de rèquiem abans de ser sepultada, amb l’acompanyament musical requerit. Tot això ho havia deixat ordenat, igual que la institució de diversos aniversaris, en especial un a celebrar el dia de Nostra Senyora de l'Esperança.

Anna Jornet volia, i podia, ser soterrada en el poble que la va veure nàixer, en el vas funerari construït per son pare, Joan Jornet, en la parroquial església de sant Vicent Màrtir de Guadassuar, recentment edificada. I així ho va disposar quan va dictar el seu testament el 21 de març de 1575, perquè estava prenyada i potser tenia por de morir, davant d’un prevere, d’un metge i d’un cavaller.

El seu marit era l’argenter d’Alzira Joan Esteve, a qui va elegir com a marmessor, i tenia un fill menor, Joan Esteve, a qui va declarar com a hereu, del qual havia d’ocupar-se son pare com a tutor i curador fins als vint-i-cinc anys. També tenia en compte el xiquet o xiqueta que havia de nàixer.

Pertanyia, per tant, a una família acomodada. I, com solia passar, la classe social marcava grans diferències fins i tot en el moment de la mort. En aquella societat l’ostentació era una manera de manifestar l’orgull familiar, la pertinença a una classe determinada, i quan més exhibició de poder es fera, millor.

En realitat no sabem quan va morir i com ocorregueren els fets. Açò simplement és una recreació de les seues disposicions testamentàries que va dictar per precaució, amb bon estat de salut.

Església de sant Vicent Màrtir de Guadassuar. 
Llosa d'entrada al vas funerari dels Gavarda (1572)


Tot seguit presente el testament complet, amb algunes llacunes, que es conserva a l’Arxiu de Protocols Notarials del Col·legi del Patriarca de València. Només he accentuat a la moderna i respecte l’ortografia original.

Edició

A.P.P.V. Notari Pere Agostí Calbet, sig. núm. 22.815 (any 1575).

Alzira. 21  de març de 1575.

Dit dia.

En nom de nostre Senyor Déu, etc., yo Agna Jornet y de Steve, muller de Joan Steve, argenter, habitador de Alzira, stant sana, etc. Revocant etc. Fas mon testament del tenor següent:

E primerament, accomanant la mia ànima a mon Senyor Déu Jesuchrist, elegisch sepoltura al meu cos fahedora en la sepoltura de Joan Jornet, quondam pare d’ella dita testadriu, construhyda en la església del gloriós sent Vicent del loch de Guadacuar, a la qual vull ésser acompanyada de la present Vila de Algezira al dit loch de Guadacuar ab sis capellans, los quals hajen de ésser de missa y, en lo meu enterrament essent lo cos en lo dit loch, y entrevinguen sis frares del orde de sent Francés, los quals haien de ésser de missa. Vull que dits capellans e frares sien de missa perquè lo tal dia del meu enterrament aquells diguen misses de requie per la mia ànima, als quals sia pagada la caritat acostumada.

Item, vull, orden e man que lo dia que portaran lo meu cos a la dita realiter sepoltura, si serà ans migjorn me sien dites tres misses cantades, missa de cos present, aniversari e cap d’any, y si serà aprés migjorn, vespres de morts, y en lo sendemà, si enpediment no y aurà, me sien dites i celebrades les dites tres misses cantades.

Elegesch marmessor al dit mon marit Joan Steve, al qual, etc.

E prench de mos béns per ànima mia ΧV(?) lliures reals de València, e si fetes les dites coses res faltarà sia fet comp[...] merit, e si res sobrarà misses de requie, hon lo dit mon marmessor voldrà.

Item, vull sien preses de mos béns deu lliures e, precehint amortizació del senyor rey, amortizades d’elles matexes e consignant al clero del dit loch de Guadacuar, perquè cascun any e perpetualment se me sia fet e celebrat un perpetual per ànima mia en lo tal dia com yo mane.

Item, que tots mos torts, (...), los altres béns meus do e leix a Joan Steve, mon fill, y aquell hereu meu fas e instithueix. E si recordant estar al present prenyada e lo pòstum naxedor si vendrà olim e serà fill lo fas hereu ensemps ab lo dit Joan Steve per eguals parts entre aquells fahedor, e si serà filla li dexa cent lliures en contemplació de matrimoni e no en altra manera. E si cas serà que lo hu de aquells morrà menor de edat, vinguen al altre que sobreviurà. E si tots morren, lo que a Déu no plàcia, en tal cas dexe senyor y manador de tots los dits béns meus al dit Joan Steve, marit meu, de vida de aquell y, haprés òbit de aquell, vull que de dits meus béns sien preses cent lliures y aquelles amortizades, d’elles matexes, y del procehit de aquelles ne sia dita una missa cantada lo dia de Nostra Senyora de Sperança, ab primeres e segones vespres completes, matines, axí per ànima mia e com per ànima de mos pare e mare, e la restant quantitat de les dites cent lliures e de la penció de aquelles sien dites misses de requie en lo dit loch de Guadacuar, axí per ànima mia e per ànima de mos pare e mare tantes quantes del que restarà cascun any dir-se e celebrar se poran hara de present.

Do e lex al dit mon marit cent lliures reals de València, ha fer de aquelles a sa voluntat per los bons servicis que yo de aquell tinch rebuts y de la mia herència mentres aquell ne serà senyor, ans ni haprés no se li puxa fer forsa, ni aquell sia obligat a donar fermansa nengú, E levades les dites [dos-]centes lliures, ço és les cent per la mia ànima, seguint-se lo dit cas, e les cent que yo de continent legue al dit mon marit, de la restant cantitat fas hereus a mos jermans de part de part y sia aquells vius no seran als fills de aquells ha fer de la mia herència a sa voluntat.

Darrerament dexe tudor e curador al dit mon marit Joan Steve, lo qual vull no sia tengut ni obligat de donar compte o rahó, axí al dit mon (...) com al pòstum naxedor fins tant aquell o aquells tengueren atessa edat de vint-y-cinch anys e del dit usufruyt ne fas legat al dit mon marit ha fer a sa voluntat. Aquest, etc.

Testes: Bernat Marqués, prevere, Geroni Garcés, metge, e Berenguer Tonda, cavaller.

diumenge, 5 de juliol del 2015

HISTÒRIES DE LA BANDA

UN ROBATORI EN LA BANDA (GUADASSUAR, 1891)

Encara que no ho parega no es tracta de cap relat policíac, sinó que és un fet històric que va ocórrer a Guadassuar l’any 1891.

El dia 15 de juny de 1891, la Junta directiva de la Música de Guadassuar presentava una denúncia contra el seu dipositari perquè tenia en el seu poder 230 ptes. procedents de la venda d’un saxòfon, dos fiscorns i una caixa tambor, propietat de la Música, a més li reclamaven altres quantitats que poguera tindre i el pagament de les costes.

La junta estava integrada per Llorenç Ruiz Osca, mestre de Primera Instrucció i músic, de 40 anys; Francisco Canet Salom, llaurador, de 41 anys; Agustí Lafarga Arlandis, llaurador, de 59 anys, i Cándido Añó Montalvà, llaurador, de 42 anys, tots ells casats i veïns de Guadassuar.

El  mestre Llorenç Ruiz i Osca (Guadassuar 1851-1897) va destacar com a  pedagog, escriptor, compositor i fundador de bandes de música. Exercí el magisteri a Sumacàrcer, Sollana, Canet lo Roig, Faura, l’Alcúdia i Guadassuar. A Faura fundà una banda de música infantil i a Guadassuar també ho va fer. Va compondre misses, motets, nadales, cançons infantils i peces per a teatre. Lligat en certa manera al moviment de la Renaixença valenciana, ens ha deixat també poemes en valencià, dedicats sobretot a les festes i tradicions locals (la fira, la repartició de la carn, etc.), però sense oblidar l'actualitat (la guerra de Cuba, per exemple).

LA FIRA DE GUADASSUAR
A la grupa i en tartanes,
en carros d'aigua i a peu,
acudix des de les deu
multitud de caravanes.
La xica que té prou ganes
de tastar el bon torró
li diu al nóvio: - Simó,
què em compres? - Oi, salero,
en cinc cèntims un touero
ens donarà un margalló.
FIRA I GUERRA

Quanta gent, Mare de Déu!
No es coneix que hi ha guerra;
els peus no em toquen terra;
ací tirarem el lleu;
de cridar no em queda veu;
els xics ens inflen el cap...
És segur que a este porrat
li faça jo la creu!


En efecte, el mestre Llorenç ensenyava música als seus deixebles de l'escola pública i havia fundat en 1886 la "música nova", que portava per nom el de Sociedad Filarmónica Santa Cecilia de Guadasuar, rival de la societat Ateneo Musical, la “música vella”, fundada l’any 1881 i dirigida pel mestre Francesc Roig Torres, hereva alhora de la banda més antiga coneguda a Guadassuar, la Compañía Filarmónica de Instrumentos Militares de Guadasuar, amb notícies des de 1835 com a mínim. 

L’any 1926 l'ajuntament li va dedicar un carrer, per tal d'honorar aquest insigne mestre i músic, carrer que després canviari de nom, per la qual cosa li tornaren a dedicar un nou carrer a finals del segle passat. També porta el seu nom una de les agrupacions corals de la població, la Coral Mestre Llorenç Ruiz.           

Tornant al judici verbal, aquest va començar el dia 17 de juny de 1891, a les 11 hores, davant del jutge de Guadassuar, Joaquín Castells Barberá, i del secretari, Teodoro Gimeno. El denunciat, J.C.B., llaurador, casat, de 28 anys, es va presentar amb el procurador del Jutjat de Primera Instància del partit, Andrés Cerdá Camaró, casat, de 28 anys, d’Alzira, que el representaria.

Cada part va exposar la seua postura, però el demandat va al·legar que, a més, havia venut un bombardó per valor de 150 pessetes, per la qual cosa tot ascendia a 380 pessetes i com que el jutjat del poble només podia tractar casos fins a 250 pessetes, era incompetent i devia ventilar-se un judici de major quantia, amb les consegüents despeses en judicis... La Música només demanava, de moment, la quantitat primera per fer-se càrrec de les obligacions immediates, fins que es fera balanç de l’estat de comptes de l’entitat. I així va acabar la sessió.

Al dia següent el jutge va fer comunicar a les parts el seu veredicte d’inhibició, per no ser competent, tot deixant fora el dret de les parts a recórrer davant l’autoritat superior del partit i, damunt, carregant les despeses ocasionades a la part demandant per no haver-hi cap condemna. No sabem, per tant, com acabà tot, o es posaren d’acord o acudiren als Jutjats d’Alzira. Tot i això, el document ens proporciona informació inèdita d’una de les Bandes de Música que ha tingut Guadassuar.

J. Enric Mut i Ruiz
Cronista oficial

Documentació:
A.M.G. Jutjat de Pau. Demandes de judici verbal, expedient núm. 10/1891.

Bibliografia:
§  BARBERÀ SENTAMANS, Antonio, “Un ilustre maestro de Guadasuar. D. Lorenzo Ruiz Osca (1851-1897)” en Diario de Valencia. València, 1926. (Reproduït al Programa de Fira i Festes de 1992).
§  ROIG BARRIOS, Agustí, “Lorenzo Ruiz Osca (1851-1897). Un maestro amante de la música y de la escuela” en Programa de Fira i Festes. Guadassuar, 1996.
§  ROIG BARRIOS, Agustí (2013): Cançoner de Guadassuar. València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 307.




diumenge, 14 de juny del 2015

TOPONÍMIA I ANTROPONÍMIA MODERNA 5: GUADASSUAR 1572



1. Introducció

El segle XVI és una època de grans transformacions per al lloc de Guadassuar: després d’un inici de segle amb una escassa població (unes 60 famílies) i superades les conseqüències de la Guerra de les Germanies, a partir de la dècada dels 30 s’inicia un procés de forta expansió demogràfica que assolirà el punt més alt a la fi del segle. Aquest canvi va lligat a la notable expansió de la morera, que generà uns guanys importants, en especial per la comercialització il·legal de la seda (no declaració de la producció en les Taules Reials, exportació il·legal a Castella per camins clandestins, etc.).   

Cap a 1580 hi havia dos torns de seda a Guadassuar que treballaven nit i dia  (A.R.V. Generalitat, núm. 3319). I els mateixos contemporanis advertiren la importància d'aquest nou conreu que deixava en un segon lloc els cereals, com el blat, tant important en temps anteriors, així com altres arbres fruiters, oliveres i vinya:
"Lo gran augment y lo molt que han crescut los pobles de Guadaçuar y altres de la Ribera del Xúquer, per haver crescut los torns de tòrcer seda, y lo comerç de la seda en aquells, per ço que han arrancat diversos arbres fruitals per a plantar, com de fet han plantat moltes moreres en los camps, y en molts altres han deixat de sembrar forments, y així mateix n’han fet morerals, per ser la collita de la seda la més principal, y d'aquella se sustenten y viuen tots." ().

El síndic de Guadassuar s'hi referia també al gran creixement demogràfic i urbanístic de la població, en novembre de 1582 quan declarava que:
"Aquella està poblada de persones molt riques, e que cascun dia va obrant y edificant moltes cases, com de pochs anys a esta part ne ha edificat moltes, que estan moltes altres començades a obrar y edificar, en especial que los vehins e habitadors de dita universitat tenen moltes possessions y moltes heretats, y en algunes de les cases de dita universitat hi ha dos caps de cases y més...". (A.R.V. Reial Audiència. Processos, 2. Addenda, lletra S-486, fol. 12).

En efecte, al carrer Major no hi havia suficients cases, ni al carrer Nou i, per això, el poble s’expandí pel nou carrer de Santa Llúcia, anomenat així perquè la major part de les terres pagaven un cens al convent de monges de Santa Llúcia d’Alzira.  

El 1588 mossén Joan Paulo Navarro, rector de Guadassuar, igualment declarava que "s’han arrancat molts olivars y altres arbres y vinyes" per plantar moreres.

Tot açò explica que durant aquesta segona meitat del segle els habitants de Guadassuar puguen iniciar la construcció d’un nova església parroquial a partir de 1560, obra del mestre picapedrer Joan Matalí, que també s’encarregà de la nova sagristia, dels repilarets i de les portades exteriors, on destaca la notable portada renaixentista (1577-1578), amb uns costos que ascendiren a les 8000-10000 lliures.

I, seguint l’exemple d’Algemesí (1574) i Carcaixent (1576), l’any 1581 obtindran del rei Felip II l’emancipació jurídica d’Alzira, previ pagament d’un donatiu de 5000 ducats al Reial Patrimoni.

Podem afirmar que es produeix una segona refundació de la població, després d’aquella inicial del temps de la conquesta jaumina. Ara és quan es fonamenta el Guadassuar modern, amb un augment notable de famílies, moltes de les quals han perdurat fins a l’actualitat. Segurament, en aquest moment, es reorganitzaren les festes de Guadassuar, les d’hivern, al voltant del Porrat i fira de sant Vicent, i les d’estiu, les danses, per a celebrar la huitava de la Mare de Déu d’agost i de sant Roc.    

Com a mostra de l’espectacular creixement de la població, al final podeu consultar la taula I.

2. Morabatí de 1572: relació nominal

Entre les relacions censal i fiscal de 1510-1511 fins a 1572 no disposem de cap llistat nominal, cosa que ens permetria estudiar millor aquest període de creixement de la població que va ocórrer en gran part dels municipis de la Ribera. En el nostre cas, a partir de 1530 ja es superen els 90 caps de casa, fins superar llargament els 170 en 1572.

Els llistat ens proporciona informació sobre l’onomàstica masculina, principalment. Podem observar que els noms predominants són els habituals en la nostra àrea lingüística: Joan (amb doble forma escrita, possiblement per la distinció en la pronunciació entre o/u), Pere, Jaume, Antoni, Miquel.... En canvi, només hi apareixen tres noms femenins: Àngela, Caterina i Jerònima.

Les dones no tenen una existència jurídica, depenen dels pares o dels seus marits. Això explica que les viudes siguen inventariades a partir del nom del marit (13 casos) o amb el cognom feminitzat del marit, precedit del determinat Na (9 casos).

Noms: entrades 158 noms masculins i 3 femenins

Juan/Joan
14/12
16.45%
Damià
1
0.63%
Pere
24
15.18%
Esteve
1
0.63%
Jaume
18
11.39%
Gabriel
1
0.63%
Anthoni
11
6.96%
Gaspar
1
0.63%
Miquel
11
6.96%
March
1
0.63%
Luys
10
6.32%
Macià
1
0.63%
Cosme
9
5.69%
Mateu
1
0.63%
Geroni/Hieroni
8
5.06%
Martí
1
0.63%
Berthomeu
6
3.79%
Melchior
1
0.63%
Vicent
6
3.79%
Nicolau
1
0.63%
Bernat
5
3.16%
Rodrigo
1
0.63%
Francés
5
3.16%
Salvador
1
0.63%
Batiste
2
1.26%
Simon
1
0.63%
Alonso
1
0.63%
Thomàs
1
0.63%
Andreu
1
0.63%
TOTAL
  158
99.88%
Baltazar
1
0.63&


Noms femenins
Àngela
1
Caterina
1
Hierònima
1
TOTAL
3





Altra informació rellevant és la dels cognoms, on constatem la continuïtat d’alguns llinatges presents en l’etapa medieval, com els Boïls, Montalbà, Osca, Perales, Roig, Ximeno, etc., que encara en els nostres dies tenen una gran preponderància.

Cognoms: entrades 1572

Osca
15
X
Serra
3

Collado
1

Madramany
1

Boyls
12
X
Venrell
3
X
Claus
1

Magraner
1

Jornet
9

Ervàs
2
X
Cordovés
1

March
1

Montalbà
7
X
Gavarda
2
X
Escrivà
1

Martínez
1

Ximeno
7
X
Pascual
2

Ferrandis
1

Matalí
1

Sentamans
6
X
Sans
2

Forces
1

Ortega
1

Anyó
5

Torres
2

Friuola
1

Pérez
1

Climent
5

Vinyoles
2

Gaçó
1

Prats
1

Macià
5
X
Yanyes
2

Garceor
1

Pujades
1

Perales
5
X
Alòs
1

Garrigues
1
X
Renart
1

Roig
5

Asensi
1

Gil
1

Renau
1

Pals
4
X
Balaguer
1

Girona
1

Rodrigues
1

Avellà
3
X
Barberà
1
X
Gonsales
1

Romeu
1
X
Balcebre
3
X
Bardaxí
1

Guerau
1

Santamaria
1

Carbó
3
X
Brossa
1

Guterri
1

Servant
1

Ferrando
3
X
Caraval
1

Lemosí
1

Verdejo
1

Ferrer
3
X
Castell
1

Ligalbé
1
X
Vizedo
1

Navarro
3

Castelló
1

Lopis
1
X
Ynogues
1

Savall/Çavall
3

Castells
1

Lopo
1

TOTAL
173

(X cognoms presents en Cens de 1510 de les Corts de Montsó)

Una dada curiosa és la presència d’alguns elements referencials i la generació de malnoms per distingir les persones amb noms idèntics, ja que la comunitat creix; per exemple un Joan Boïls és el de la Reixa o Castell, moliner, i qui té un ofici especial o un cognom únic és identificat per la comunitat directament per aquests elements (mestre Matalí = arquitecte constructor de l’església; mestre Pascual; cognoms: Castelló, Garceor, Romeu, Servant).  En canvi, va a la baixa la distinció entre major i menor tan freqüent en relacions medievals.  

Dissortament poques dades més ens pot proporcionar un llistat que té una finalitat fiscal, però ja hi apareix alguna distinció d’ofici en el cas dels mestres. Per altra banda, el creuament amb altres dades d’origen notarial ens permet identificar altres oficis no explicitats ací, a més del treball predominant entre la població que és el de llaurador.

Aquesta escassa classificació, però, és important perquè la major part dels oficis estan relacionats amb l’expansió sedera i tèxtil i amb el creixement de la població i les seues consegüents demandes (construcció de cases, vestuari, alimentació, etc.).   

Oficis: mestres i altres artesans (segons informació notarial)

Ofici
Mestres
Ofici
Sense especificar
Desconegut
2
Mercader
1
Fusters
2
Moliner
1
Pedrapiquer
1
Obrer de vila
1
Sastres
2
Pedrapiquer
1
Teixidor de lli
1
Rajoler
1


Velluter
1

Quant a topònims, sols s'hi esmenta la ciutat de València i Castella, cosa que evidencia una certa mobilitat per raons econòmiques, que cal vincular amb el negoci seder i tèxtil. A partir de 1590, l'únic Quinque Libri conservat ja aporta detalls de la procedència de les famílies que continuen assentant-se a Guadassuar.

3. Edició del llistat

Es reprodueix amb l’ortografia original, però ordenat alfabèticament per facilitar la seua consulta. Entre claudàtors s’hi afegeix informació d’origen notarial de les mateixes dates.

A.R.V. Mestre Racional, sig. 10.893. Morabatí 1572.

Lo loch de Guadaçuar, terme de dita Vila de Algezira, stament real.



Anyó, Cosme
Anyó, Francés
Anyó, Jaume
Anyó, Vicent
Asensi, Joan [mercader]
Avellà, March
Avellà, Miquel
Avellà, Pere
Balaguer, Pere
Balcebre, Luys
Balcebre, Miquel
Barberà, Bernat
Bardaxí, mestre, Anthoni [fuster]
Boyls de la rexa, Joan
Boyls, Geroni
Boyls, Juan
Boyls, Luys
Boyls, major, Luys
Boyls, Pere
Boyls, Vicent
Brossa, Pere
Caraval, Rodrigo
Carbó, Berthomeu
Carbó, Pere
Castells, Pere
Claus, Anthoni
Climent, Jaume
Climent, Joan
Climent, Luys
Climent, Simon
Ervàs, Luys
Ervàs. Jaume
Ferrandis, Pere
Ferrando, Cosme
Ferrando, Jaume
Ferrer, Berthomeu
Ferrer, Pere
Ferrer, Pere
Forces, Pere [rajoler]
Friuola [Frigola], Anthoni
Garceor
Gavarda, Juan
Gavarda, Pere
Gil, Jaume
Girona, Pere
Gonsales, Baltazar
Guerau, mestre, Joan [teixidor de lli]
Guterri, Juan
Jornet, Cosme
Jornet, Jaume
Jornet, Juan
Jornet, Pere
Lemosí, Joan [pedrapiquer]
Ligalbé, Berthomeu
Lopis, mestre, Cosme [fuster]
Lopo, Cosme
Macià, Bernat
Macià, Gaspar
Macià, Luys
Macià, Pere
Madramany, Bernat
Magraner, Francés
March, Andreu
Martínez, Juan
Matalí, mestre [pedrapiquer]
Montalbà, Joan
Montalbà, maior, Jaume
Montalbà, major, Luys
Montalbà, menor, Jaume
Montalbà, menor, Luys
Montalbà, Pere
Montalbà. Bernat
Montull, Anthoni [obrer de vila]
Navarro, Berthomeu
Osca, Anthoni
Osca, fill de Miquel, Geroni
Osca, fill de Pere, Anthoni
Osca, fill de Pere, Geroni
Osca, Hieroni
Osca, Jaume
Osca, Joan
Osca, menor, Vicent
Osca, Pere
Osca, Pere
Osca, Vicent
Pals, Cosme
Pals, Francés
Pals, Geroni
Pasqual, Cosme
Pasqual, mestre
Perales, Anthoni
Perales, Luys
Perales, Nicolau
Perales, Pere
Perales, Pere
Pérez, mestre, Juan [sastre]
Prats, Pere
Pujades, Thomàs
Renart. Anthoni
Renau, Joan
Rodrigues, Salvador
Roig, Hieroni
Roig, Jaume
Roig, Juan
Roig, Macià
Romeu
Sans, Grabiel [velluter]
Savall, Miquel
Sentamans, Anthoni
Sentamans, Francés
Sentamans, Miquel
Sentamans, Miquel
Serra, Jaume
Serra, Vicent
Servant
Torres, Anthoni
Torres, Joan
Venrrell, Jaume
Venrrell, Joan
viuda de Berthomeu Roig, la
viuda de Cosme Jornet, la
viuda de Damià Climent, la
viuda de Francés Osca, la
viuda de Geroni Boyls, la
viuda de Geroni Pals, la
viuda de Jaume Boyls, la
viuda de Melchior Boyls, la
viuda de mestre Juan Anyó, la
viuda de Miquel Osca, la
viuda de Miquel Sentamans, la
viuda de Miquel Venrrell, la
viuda de Steve Sentamans, la
viuda Maciana, la
viuda N.Osquera, la
viuda Na Balsebra, la
viuda Na Boyls, la
viuda Na Garrigues, la
viuda Na Navarra, la
viuda Na Ortega, la
viuda Na Sansa, la
viuda Na Verdeja, la
Vizedo, Joan
Ximeno, Cosme
Ximeno, Jaume
Ximeno, major, Juan
Ximeno, major, Miquel [sastre]
Ximeno, menor, Jaume
Ximeno, menor, Juan
Ximeno, Pere
Yanyes, Alonso
Yanyes, Miquel
Ynogues, mestre, Martí [sastre]

Pobils
/o/ -  Los pobils de Castelló
/o/  - Los pobils de Matheu Vinyoles
/o/ -Los pobils de Ortega (Algemesí; tutor: mestre Antoni Serrano, sastre)
Cordovés, Àngela
Cordovés, Catherina
Cordovés, Hierònima
Cordovés, Juan 
Lo pobil de Berthomeu Roig
Lo pobil de Joan Boyls
Los pobils de Antoni Carbó
Los pobils de Juan Serra
Los pobils de Luys Çavall
Los pobils de Pere Navarro
Santamaria, Jaume

Stament eclesiàstich
Primo, mossén Vicent Garcia, rector
Mossén Juan Osca

Pobres
Scrivà, Berthomeu
Ferrando, Jaume 
Jornet, Pere
Jornet, Vicent

/o/ - Castell, lo moliner
/o/ Luys Çavall (Castella)
+ Pere Gaçó, ferrer (no està)

Po. - Batiste Çavall
Po. - Jaume Collado
Po. - Juan Vinyoles
Po. - La viuda de Juan Osca



Lo lloch de Guadaçuar
Primo, Pere Pasqual, absent, y no té béns.
- Miquel Jornet, pobre
- Batiste Jornet, pobre
- Miquel Ximeno, sastre, stà en València y no té béns.
- Loís Cavaller stà en Castella y no té béns.
- Bernat Alòs, pobre.
- Los pobils de Damià Climent;  la mare és senyora.                        (17, octubre, 1574)

TAULA I

1510
58 caps casa
Censal
ARV. Reial Cancelleria, núm. 514-ter.
1511
58 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.882
1523
Integrat Alzira
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.883
1529
Integrat Alzira
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, 10.884, 10.885
1535
93 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.886
1562
130 cases
Eclesiàstica
ADV. Visites Pastorals
1570
160 cases
Eclesiàstica
ADV. Visites Pastorals
1572
182 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.893
1584
206 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.894
1590
251 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.895
1596
267 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.896
1602
193 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, 10.897, 10.898
1608
205 caps casa
Morabatí – fiscal
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.899
1609
233 cases
Eclesiàstica
ASVaticà
1609
240 cases cris. vell
Censal
Relació de Caracena