TOPONÍMIA I ANTROPONÍMIA MEDIEVAL 4: GUADASSUAR
(1510-1511)
En aquest quart recull dels contribuents de
Guadassuar, reproduïm el llistat del cens ordenat per les Corts de Montsó de 1510, en el qual es relaciona poble per poble el
nombre de focs o cases existents que pagaven l’impost del fogatge.
Comptabilitzem solament 58 contribuents, tot i que ja assenyala
una tímida recuperació després de tot un segle XV en què Guadassuar experimenta
una davallada notable que l’encamina al despoblament, com en el cas de
l’alqueria de Tarragona, per exemple. Les causes segons la documentació foren
les mortaldats i destruccions produïdes per les guerres.
La major part dels llistats fiscals del segle XV no
inclouen el llistat nominal dels contribuents, sinó només el nombre total de
contribuents reals i exempts. Fixem-nos en la variació experimentada en la tota
la centúria:
ANY
|
FOCS
|
ANYS
|
FOCS
|
ANYS
|
FOCS
|
1399-1400
|
109
|
1451
|
57
|
1499
|
35
|
1428
|
131
|
1469
|
62
|
1505
|
40
|
1432-33
|
78
|
1481
|
53
|
1510
|
58
|
1439
|
98
|
1493
|
38
|
Sobre l’alqueria de Tarragona, inclosa en el terme
de Guadassuar, en 1469 llegim:
“Tarragona:
És cert al racional que en lo
dit loch no.y estava nengú en lo temps de la dita col·lecta per causa de la
guerra e mortaldat que lavors era en lo present Regne e que no.s podia escriure
ni haver morabatí”.
I en 1481 tornem a llegir:
“Tarragona:
Ítem, del loch de Tarragona,
que és de contribució de la dita Vila de Algezira, no.y faç rebuda alguna en lo
present any per quant lo dit loch stà despoblat e no y està algú per causa de
les mortaldats e guerres passades”.
La situació va ser tan preocupant que en l’any 1492 les
autoritats de la Vila d’Alzira hagueren de concedir franqueses a tots aquells
que s’aveïnaren en la ciutat i el seu terme, com en el lloc de Guadassuar, per la
gran disminució de la seua població. Al Manual de Consells podem llegir la
següent explicació per concedir franqueses:
“Lo loch de Guadaçuar stigués
apoquat e apoquit de gent per les mortaldats e destruhit, e los que hi eren de
present, e per la maior part, en punt de anar-se’n a l’Alcúdia e altres parts.
E, per ço, fos necessari provehir-hi ab alguna franquea o gràcia favorable en
sguart dels qui hi venrien a poblar-hi, perquè fos ocasió que lo dit loch se
vingués a poblar a fi que s’augmentàs o, almenys, se conservàs”. (A.M.A
Manual de Consells, sig. 03/81, f. 60 (1492-1493)[1].
Pel que fa a l’antroponímia, els noms de
persona més usats corresponen a les advocacions religioses tradicionals: Joan,
Pere, Antoni, Bernat, Bertomeu... Tots són masculins, excepte en el cas de cinc
dones, la major part viudes, esmentades amb el nom del marit o amb el cognom
del marit feminitzat (Na Ervasa).
De les 58 entrades, sis contribuents són
inscrits només amb el seu cognom (na Ervasa, en Gavarda, d’en Ligalbé, de Pals,
de Sentamans, en Tortosa). La resta de noms és la següent:
Andreu
|
1
|
Bertomeu
|
6
|
Joan
|
10
|
Pere
|
4
|
Antoni
|
8
|
Guillem
|
1
|
Lluís
|
3
|
Perot
|
4
|
Aparici
|
1
|
Jaume
|
2
|
Miquel
|
3
|
||
Bernat
|
5
|
Jeroni
|
2
|
Pasqual
|
2
|
Total
|
52
|
També continuen en ús els elements
diferenciadors “major/menor”, “lo fill de”, “la muller de”, per tal de
distingir les persones amb el mateix nom i llinatge, etc., com en els llistats
anteriors.
Pel que fa als cognoms, tot i les xifres tan migrades,
podem afirmar que els predominants (Boïls, Lligalbé, Montalbà, Osca i Perales,
tots ells amb cinc casos), a hores d’ara continuen sent molt característics del
poble de Guadassuar, si exceptuem el cas de Lligalbé. L’inventari és el següent: Avellà (1),
Balcebre (2), Barberà (1), Boïls (5), Carbó (2), Carbonell (2), Feliu (4),
Ferrando (1), Ferrer (1), Garrigues (1), Gavarda (1), Hervàs (1), Lligalbé (5),
Llopis (1), Macià (1), Miquel (2), Miró (1), Montalbà (5), Olit (1), Osca (5),
Palau (1), Pals (1), Perales (5), Poc (1), Romeu (1), Sentamans (2), Tortosa
(1), Vendrell (1), Ximeno (2).
Per finalitzar, cal afegir que trobem
alguna vacil·lació ortogràfica (Hosca/Osca), que ha provocat alguna confusió en
alguna edició del llistat[2].
Edició del llistat per ordre
alfabètic
A.R.V. Reial Cancelleria, núm. 514 – ter. Manifest de cases i bestiars
(Corts de Montsó, 1510).
[F. 328r-328v.]
GUADAÇUAR
Avellà, en Pere
Balcebre, en
Anthoni
Balcebre, en
Perot
Barberà, en
Bernat
Boyls, en Joan
Boyls, en Perot
Boyls, fill d’en
Jaume, en Perot
Boyls, major, en
Joan
Boyls, menor, en
Jaume
Carbó, en
Berthomeu
Carbó, la muller
d’en Anthoni
Carbonell, en
Andreu
Carbonell, en
Joan
Ervasa, viuda, Na
Eximeno, en Joan
Eximeno, en
Miquel
Feliu, en Anthoni
Feliu, en
Jherònim
Feliu, en Joan
Feliu, en Perot
Ferrando, en Joan
Ferrer, en
Berthomeu
Garrigues, en
Joan
Guavarda, en
Hosca, en
Berthomeu
Hosca, en
Jherònim
Hosca, en Joan
Ligalbé, en
Bernat
Ligalbé, en
Berthomeu
Ligalbé, en Luís
Ligalbé, los fils
d’en
Ligalbé, viuda,
la muller d’en Guillem
Lópiz, en Miquel
Macià, en Luís
Miquel, en
Pasqual
Miquel, menor, en
Pasqual
Miró, en Joan
Muntalbà, en
Anthoni
Muntalbà, en
Aparici
Muntalbà, en
Bernat
Muntalbà, fill de
Bernat, en Jaume
Muntalbà, menor,
en Bernat
Olit, en Bernat
d’
Osca, en Anthoni
Osca, fill d’en
Pere, en Anthoni
Palau, en Luís
Pals, viuda, la
muller de
Perales, en
Berthomeu
Perales, en Joan
Perales, en Pere
Perales, fill d’en
Anthoni, en Berthomeu
Perales, viuda,
la muller d’en Anthoni
Poch, en Pere
Romeu, en Anthoni
Sentamans, en
Miquel
Sentamans, lo
fill de
Tortosa, en
Venrell, en Pere
[F. 383r].
Montartal
Lo alcayt
Un castellà, pobre malalt
Tarragona
Nofre Venrell, senyor de
Tarragona, lo qual ha jurat no·y té nengun vassall que los que·y són escrits
allà d'on són vassalls.
Referències arxivístiques:
ANYS
|
FOCS
|
TIPOLOGIA
|
ARXIU
|
1399
|
109
|
Peita – fiscal
|
AMA. Col·lecta de la Peita, sig. 230/2
|
1415
|
Sense dades
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.870
|
1427
|
Sense dades
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.871
|
1428
|
131
|
Peita – fiscal
|
AMA. Col·lecta de la Peita, sig. 230/4
|
1432
|
74
|
Peita – fiscal
|
AMA. Col·lecta de la Peita, sig. 230/6
|
1433
|
Incomplet
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.872
|
1433
|
72
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Varia, llibre núm. 36
|
1433
|
79
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Varia, llibre núm. 195
|
1439
|
98
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.873
|
1451
|
57
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.874
|
1463
|
Sense dades
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.875
|
1469
|
62
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.876
|
1481
|
53
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.877
|
1485
|
Sense dades
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.878
|
1493
|
38
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.879
|
1499
|
35
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.880
|
1505
|
40
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.881
|
1510
|
58
|
Censal
|
ARV. Reial Cancelleria, núm. 514-ter.
|
1511
|
58
|
Morabatí - fiscal
|
ARV. Mestre Racional, Mor. sig. 10.882
|
[1] Publicat per Juan P.
Galiana Chacón i Vicente Pons Alòs, La
Carta puebla de Fondos: La Ribera a finales del siglo XV, en Actes de la V Assemblea d’Història de la
Ribera. Almussafes, 1988, pp. 63-81.
[2] Fosca per Hosca, en Rafael Valldecabres Rodrigo: El cens de 1510. Relació dels focs
valencians ordenada per les corts de Montsó (Edició dels llibres registre 514
BIS i 514 TER de la secció de Cancelleria Reial de l'Arxiu del Regne de
València). València, Universitat de València, 2002, 568 pàgines.
