divendres, 6 de gener de 2017

ANTECEDENTS DE LA FIRA DE GUADASSUAR:
UNA EXPLICACIÓ HISTÒRICA

L’any passat commemoràvem els 300 anys de la primera documentació conservada de la festa de Sant Vicent, de l’existència de majorals (festers) i del repartiment d’aliments a les persones necessitades (Repartició de la Carn), però com tots sabem la festa de Sant Vicent és molt més antiga i centenària, igual que la seua fira i porrat.

Quan parlem de la fira de Guadassuar, d’entrada cal diferenciar les dos fires que conviuen: una és el PORRAT DE SANT VICENT, la més antiga i tradicional, i l’altra és la FIRA COMERCIAl, que també va existir i que ara està en procés de transformació per adaptar-se a les necessitats actuals.

El Porrat, segons el Diccionari Normatiu Valencià, és una “Fira o mercat de llepolies, fruita seca o altres mercaderies, que se celebra en determinades festivitats tradicionals, en algunes localitats valencianes”. En efecte, en molts pobles valencians el dia del sant (Sant Antoni, Sant Vicent, Sant Blai, Sant Macià, Santa Anna, Sant Llorenç, Santa Llúcia...) s’instal·lava un mercat a l’aire lliure, a la porta de l’església, on es venien normalment productes tradicionals, aliments no bàsics, com dolços i fruits secs (principalment cigrons torrats i també avellanes, ametles, prunes seques...), per tal de commemorar el dia del sant. Allí acudia la gent d’altres pobles en romeria alegre i festiva, com també es diu en alguna de les dècimes antigues. Alguns autors atribueixen el seu origen a la veneració que en la societat agrària es tenia als sant protectors per tal d’aconseguir bones collites i que foren fèrtils els animals. A moltes comarques  valencianes, com per exemple a la comarca de la Safor, s’estan recuperant els Porrats tradicionals des de fa temps.

Parades del porrat tradicional

Podem afirmar que el porrat ha existit a Guadassuar des del principi de la celebració de la festa del patró, titular de la parròquia des del segle XIV com a mínim, tot i que no podrem mai precisar una data exacta d’inici.

La Fira té un sentit més ampli i comercial. Segons el DNV, es tracta d’un “Mercat extraordinari, amb gran concurrència de venedors i compradors, que se celebra en un mateix lloc en dates determinades”. I és que a Guadassuar també va existir una fira més comercial, a l’estil de les fires comercials escampades per tot el territori valencià, ocupant l’espai d’Alzira.



 

La tradicional canyamel (producte de luxe medieval) i el margalló (ara espècie protegida en perill) 


El seu origen cal relacionar-lo amb l’expansió que va experimentar Guadassuar durant el segle XVI, moment també de la segregació administrativa d’Alzira, quan es va quintuplicar la població i es produeix com una segona refundació del poble, tot a causa de la riquesa generada pel conreu de la morera i la venda de madeixes de seda, exportades clandestinament a Castella.

Realment la seda va generar gran quantitat de diners, per això, Guadassuar cresqué demogràficament i urbanísticament: “Lo dit loch de Guadaçuar és loch molt important y de molta població y vehins, com en aquell hi hagen docentes cases, vel circa, y en aquell se cull molt gran número y suma de seda”. Així es declara en el procés de 1564, en el qual el cavaller Jaume d’Íxer, arrendador dels drets reials i el Procurador Patrimonial Reial denunciaven alguns veïns de Guadassuar[1] per “haver venut en los anys passats MDLXI, sexanta-dos, sexanta-tres i en lo present any MDLXIIII, a diverses persones diverses sumes de sedes e no haver manifestat les dites vendes de sedes als taulegers dels dits drets reials” ((A.M.A. Plets, sig. 17/1, 46, any 1564).

Per altres testimonis, sabem que el 1580 dos torns de filar seda treballaven al poble nit i dia sense parar. Molta gent de Guadassuar, amb diners en efectiu, així com la mateixa Universitat de Guadassuar, acabaren invertint o sol·licitant crèdit en les fires de Medina del Campo, fira comercial i, sobretot, financera, la més important de la Corona de Castella, juntament amb la de Medina de Rioseco i la del Villalón. A través de procuradors, diverses persones del poble, participaren en aquella activitat especulativa dinerària.

És a dir, foren persones emprenedores[2] i van participar en aquest comerç financer mitjançant les cartes o lletres de canvi, sindicant entre ells les quantitats, els riscs, etc. El negoci, en gran part, consistia en el préstec de diners als comerciants participants en les fires, per pagar deutes en altres llocs, a canvi d’uns interessos., i també jugar amb els canvis de moneda valenciana /castellana.

Ací presentem algunes de les 24 operacions monetàries enregistrades pels notaris Valeri Fortuny i Lluís Perales (APPV, Notari Valero Fortuny, any 1635, sig. 13.774,  i notari Lluís Perales, any 1637, sig. 4.227), sobre esta activitat fins ara mai publicada. També reproduïm alguna lletra de canvi copiada als registres.

Sindicacions de Guadassuar al segle XVII 



DATA
ACTORS
FET
QUANTITAT
LLOC
1)

19-III-1635
Hieroni Osca, major; Pere Sentamans, menor; Hieroni Montalvà; Francés Boïls; Agostí Eximeno, llauradors de G.,
fan procurador a Miquel Eximeno, llaurador de G.,
per a negociar 200 llliures de crèdit a nom de la Universitat de G.,
a la Fira de Medina del Campo.
4)

19-III-1635
Pere Montalvà; Jaume Inoges; Vicent Montalvà; Pere Vicent Perales; Antoni Torres, major; Joseph Montalvà; Francés Sentamans; Joan Munyós; Andreu Herbàs; Cosme Llopis; Vicent Boïls, fill de Hieroni; Joan Colomina; Vicent Roig; Pere Osca; Miquel Eximeno, menor; Joan Boïls i Hieroni Pals, llauradors de G., consiliaris del Consell de 25 persones de la U. de G.,
considerant que Hieroni Hosca, menor; Pere Sentamans, menor; Hieroni Montalvà; Francés Boïls i Agustí Eximeno, llauradors de G., feren procurador a Miquel Eximeno,
s’obliguen amb els anteriors a abonar les 500 lliures,
per a la Fira de Medina del Campo.
8)

22-V-1635
Joan Coll, mercader de València,
reconeix haver rebut del Jurats, Justícia i diverses persones  de G., per mans de Pere Sentamans, clavari de les pecúnies i depositari,
76 lliures, 9 sous i 8 diners, degudes dels interessos de 3 canvis, per suma de 1300 lliures de cartes de canvi remeses per Joan Roures de diverses persones, que finalitza el dia 2 d’agost pròxim.

14)

28-VIII-1635
Hieroni Montalvà; Hieroni Hosca, major; Pere Sentamans, menor; Francés Boïls; Jaume Inoges, llauradors de G.,
fan procurador a Christòfol Ferrer, notari de València, i a Pere Vicent Perales, llaurador de G.,
per a rebre a canvi de don Joan Blasco, del Real Consell,
doctor, 700 lliures
per a concórrer a la fira de Medina del Campo al setembre pròxim.


Lletres de canvi:
JHS
En Medina del Campo a 18 de Março 1635. [82 mar., 17 s.]
En dos de mayo próximo pagará Vm. por esta pra. [primera] de cambio a Mariano Ramos ochenta y dos mar[avedís], 17 sueldos.

Carta de Joan Roures, ciutadà:
JHS
En Medina del Campo, en 18 de março 1635, 246 cnos, 18 sueldos, 1. Pasará Vmd por esta primera de cambio en dos de maio próximo a Juan Coll, ducientos quarenta y seis castellanos, 18 sueldos, 1 de., a 27 sueldos4 por castellano en mi cambiados y asiéntelo a su cuenta y Christo con todos. Juan Roures.

Lletra de canvi de Joan Robres:
En Medina del Campo. En 18 de março 1635, 83 cnos, 23 s., 20 de., a 27 sous 4 por castellano en mi cambiados y asiéntelos a su quenta y Christo con todos. Juan Roures.

Un altre exemple de l’activitat comercial que existia a Guadassuar és la presència de comerciants francesos, com el cas de Lluís Bordelongue (ADV. Fons IV: Plets i deutes, sig. 162/6 (1764); AHN, Estat, Lista de todos los comerciantes extrajeros..., lligall 629, c-1(1764-1765; lligall 629, c-3 (1773)), amb “botiga de roba i altres gèneres mercantils, oberta a sa casa. Sabem que des de 1757 habitava la casa llogada a Joaquim Barberà a la plaça Major, enfront de l’església, gran casa que acabaria comprant. El 1774 s’enregistra el comerciant francés Pedro Bordehore com a resident a Guadassuar.

Igualment conservem les autoritzacions per poder participar en la Fira de Guadassuar del gremi dels argenters o platers de València, del segle XVIII-XIX, cosa que ens indica que la visitava molta gent. Es documenta la presència de 14 platers que acudien a vendre els seus productes.

PRESÈNCIA DE 14 ARGENTERS A LA FIRA DE  GUADASSUAR (1775-1803)
ARGENTER
DATA
BABI, Joan Francesc (doc. 1735-1803). Argenter-firer, fill i pare d’argenters.
1788, gener, 12:  Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar
BABI, Josep (doc. 1757-1792). Argenter-firer, fill de l’anterior.
1788, gener, 12: Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar
BABI, Manuel (doc. 1741-1803). Argenter-firer, germà de Joan Francesc Babi.
1788, gener, 12: Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar
1803, gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny, Sueca  i Borriana
BABI, Vicent (doc. 1766-1832) Argenter-firer, fill de Joan Francesc Babi.
1788, gener, 12: Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar.
1803, gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny, Sueca i Borriana
BELDA, Josep (doc. 1759-1801).  Argenter-firer.
1787, gener, 20: Registre per a Guadassuar
BRIÀSTER, Marià (doc. 1761-1816). Argenter-firer.
1803, gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
CHULVI, Tadeu (doc. 1764-1817) Argenter-firer.
1803, gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
CRESPO, Gregori (1773-1819). Natural d’Alzira, argenter-firer.
1796/97: Registre de 20 dies per a la fira de Guadassuar.
1803, gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
LÓPEZ, Doménec (1772-1790). Argenter-firer.
1788, gener, 12: Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar.
MARTÍ, Pasqual (doc. 1745-1829). Argenter-firer.

1788, gener, 12: Registres per a Fortaleny, Polinyà i Guadassuar .
1803, gener, 12: Registres per a les fires de Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
PASQUAL, Pere (doc. 1737-1816/17). Argenter-firer.
1803, gener, 12: Registre per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
SANZ, Rafael, major (doc. 1769-1827). Argenter-firer.
1803. gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
VENTO, Pere Pasqual (doc. 1766-1833). Argenter-firer.
1803, gener, 12: Registres per a Guadassuar, Fortaleny i Sueca.
ZAPATA, Josep (1757-1775/76). Argenter-firer.
1775, gener, 12: El Col·legi li concedeix un permís per a vendre a Fortaleny, Polinyà, Guadassuar i Sueca per no tenir les seues obres d’argent eixida en sa casa”.

FONT: Francisco de Paula COTS MORATÓ: Los plateros valencianos en la Edad Moderna (Siglos XVI-XIX). València, Universitat de València, 2005.

Amb tot aquest context, podem deduir que durant el segle XVII igual que ocorregué amb l’organització de les danses, associada al cicle de les festivitats d’agost, el Porrat de sant Vicent degué créixer i convertir-se en una fira comarcal, amb més activitat comercial, tot i que no ho podem documentar per la destrucció dels arxius. En el Reial Privilegi de concessió del títol de Reial Universitat de 1581, el rei Felip II va autoritzar la celebració d’un dia de mercat setmanal (capítol 10), però no s’esmenta res sobre la celebració d’una fira anual. Tampoc trobem cap referència en la Reial Provisió de Felip V sobre la concessió del títol de Vila.

En el nostre entorn, per exemple, en el cas d’Algemesí el rei Felip II el 1608 li concedí el títol de Vila Reial i també la facultat de celebrar una fira anual (Fira de Sant Onofre). Pel que fa a Carcaixent, el cavaller d’Asfeld va sol·licitar el 1708 al rei Felip V, entre d’altres coses (annexió dels termes dels rebels Guadassuar, el Toro, Polinyà, Riola, Corbera, Fortaleny, així com de Benifaió, Simat, Alcudiola i Barx, a més de Castelló de Xàtiva), la concessió d’una Fira de Sant Bertomeu per tal de compensar les calamitats de la guerra a la borbònica Carcaixent, aspiracions que no se li concedeixen (AHN, Sección Consejo de Aragón, leg. 6.804, núm. 244).

 Banda de música de Guadassuar (finals segle XIX)

 A Guadassuar, al segle XIX, amb una certa davallada econòmica que experimenta el poble (epidèmies, insalubritat, canvi de conreus, etc.), sembla que decau comercialment la fira, no festivament, segons deduïm del comentari de Pascual Madoz: “... y el 22 de enero, día del Santo titular, se celebra una especie de feria á la que acuden multitud de gentes de los pueblos comarcanos, atraídos más bien por las fiestas que se suelen hacer” (Diccionario Geográfico, Estadístico-Histórico de Alicante, Castellón y Valencia, volum I. Madrid 1845-1850).

 Revista La Semana Gráfica, 1926

De tota manera continuarà sent una gran fira amb molts visitants de la Ribera, que malgrat tot tipus de dificultats serà molt popular durant tot el segle XX fins als nostres dies. Que continue ben viva i amb molts visitants en el futur, depén de la implicació i recerca d’idees per part dels veïns de Guadassuar per millorar-la i potenciar-la, tot oferint noves propostes als visitants actuals.
J. Enric Mut Ruiz
Cronista oficial de Guadassuar


[1] “Los honorables En Jaume Boïls, Luís Boïls, Matheu Vinyoles, Miquel Sentamans, Jeroni Osca, Francés Sentamans, Berthomeu Hosca, Anthoni Sentamans, Anthoni Torres (síndic que gestiona la segregació d’Alzira i primer batle de la nova Universitat de Guadassuar), Vicent Hosca, Luís Macià, Anthoni Carbó, llauradors, vehins e habitadors del dit loch de Guadaçuar”.
[2] Aquesta paraula ara ens la volen vendre com a nova i com una de les competències a assolir en l’ensenyament, quan  sempre han existit persones atrevides i que s’han buscat la vida, però serveix per a justificar la marginació de les humanitats.

[Versió ampliada de l'article publicat en el Programa de Festes:  
Guadassuar en Fira (del 21 al 23 de gener de 2017). Festers de Sant Vicent, 2017]

diumenge, 17 de juliol de 2016

EL CLUB D’AMICS DELS ESTATS UNITS I LA VISITA DE LA VI FLOTA AMERICANA A GUADASSUAR (1953-1956)

Amb motiu del rodatge de la pel·lícula documental “Good Bye Mister Marshall”,  produïda per Besafilms i dirigida per Ana Victoria Pérez  i Giovanna Ribes, sobre la visita dels mariners de la VI Flota Americana a diverses localitats valencianes, com Rafelbunyol (1953), Algemesí (1953-1955), Guadassuar (1955), etc., recordarem algunes de les dades més significatives.


La VI Flota Americana es va crear el 1950 per operar en la zona oest de l’Atlàntic (des del Pol Nord a l’Antàrtida, Mar del Nord, Mar Mediterrània i quasi tota Àfrica), amb seu a Nàpols. A partir del pacte entre Espanya i els EEUU l’any 1953, la flota americana va començar a arribar als ports espanyols i s’establiren contactes amb diverses poblacions valencianes durant la seua estada al port de València. Per exemple, Algemesí ja entrà en contacte amb els americans en 1953, per mitjà del seu alcalde Salvador Castell, amb l’objectiu de concertar acords econòmics (aprovisionament d’arròs, conserves, fruites, verdures de la flota). Després, en 1954 i 1955 visitarien de nou Algemesí durant les festes.


El professor Eduardo Betoret amb els membres del Club d'Amics dels EEUU 

A Guadassuar, és molt important la figura del doctor Eduardo Betoret París, antic mestre i director de les escoles Balmes de Guadassuar i en aquell  moment professor als EEUU, igual que la seua esposa Consuelo García Moliner (naturals de Catarroja i Torreblanca, l’any 1954 eren professors de la Universitat Lawrence a Kansas i el 1959 eren professors de Llengües Romàniques a la Universitat de Tennessee). En juliol de 1954 visiten Guadassuar i els antics exalumnes li organitzen un homenatge, amb la presència del viceconsul americà, director de Casa Amèrica a València, mister Lloyd Wilkins. D'ací sorgirà la iniciativa de fundar el Club de Amigos de los Estados Unidos, que en agost de 1954 ja estava constituït, presidit per Vicent Barrios Rosell, estudiant de Dret a Saragossa; per José Peris, Tomás Remigia, Vicente Segura i Vicenta García, com a vicepresidents, i Agustí Roig, secretari. En aquell moment, per a la joventut espanyola els Estats Units representaven la modernitat, que els arribava a través del cine, la moda, la música...


Immediatament començaren a organitzar la visita a la VI Flota. Uns dos-cents joves, tant xics com xiques, integraven el Club, que es reunien en la cova de la botiga de Signes. Per finançar les visites vengueren participacions de loteria de Reis, en la qual tingueren la sort de guanyar algun duro per pesseta.

El dia 12 de gener de 1955, com ens narra Agustí Roig, unes 150 persones de Guadassuar, xiquets i majors, efectuaren  una visita cultural a València (Basílica de la Mare de Déu, Sant Calze, Museu de Prehistòria, Fira de Nadal, sessió de cine al Cinema Lys, possiblement van veure “Veracruz”, protagonitzada per Sara Montiel). El plat fort va ser la visita al portavió Randolph, amb recepció i partit de bàsquet. Una vegada arribats al port de València, foren traslladats amb llanxes al portavió, un viatge insòlit. Allí Vicent Barrios, en nom del Club, va lliurar un pergamí en record al contraalmirall Frank Akers.

El dia 13 de gener els americans tornaren la visita: diversos oficials i mariners del Randolph visitaren Guadassuar. Ismael García Rochera, que sabia anglés pel seu treball en el negoci taronger a Glasgow, va actuar de traductor en totes les recepcions fetes al poble, amb les autoritats, etc. 


Aquell dia jugaren un partit de futbol al camp de l’Alter una selecció local contra els mariners. Guanyaren els locals cinc a tres, com conta Agustí Roig, tot i que els deixaren marcar els gols perquè els americans no sabien jugar. Aquell dia el camp de futbol estava a rebentar, de gom a gom, tots, grans i menuts, esperant l'arribada d'algun helicòpter, com havia passat durant les festes d'Algemesí, però aquell dia no n'aparegué cap, amb la consegüent decepció de la concurrència.
A continuació se'ls oferí un vi d'honor al casino el Catòlic, signaren els oficials en el llibre d'honor de les Escoles Balmes (com es pot comprovar al final) i els regalaren cabassos de taronges.


En agraïment al dia següent, dia 14 de gener, tornaren de nou els americans amb el seus jepps. Portaren joguets per als xiquets i repartiren xiclets i tabac ros (Chester) per als del Club d'Amics d'Estats Units. També foren rebuts per les autoritats a l'Ajuntament.


Feren un  altre berenar al Catòlic, amb parlaments de Vicent Barrios i del tinent R.B. Bunck, cap de l’expedició; una desfilada triomfal amb acompanyament de música americana pels carrers i un ball a la Terrassa Colón, amb l’orquestra Casablanca. Aquell dia "ballar no era pecat", "tenien butla", ens recorden algunes de les participants. Tot un esdeveniment en un temps en què fins i tot ballar estava prohibit, cosa que explica l'interés dels joves en la visita.

El dia 15 de gener Vicent Barrios, en nom del Club d'Amics dels EEUU,  repartia xiclets dels americans als xiquets i xiquetes del Balmes i a les xiquetes de les Monges.


Dies després, durant les festes de Sant Vicent Màrtir d'aquell any, s'efectuà alguna nova visita dels americans, en grup més reduït. 

Una de les anècdotes més celebrades de l'època és la de Ràdio Guadassuar, una emissora molt escoltada en aquell temps per la secció de cançons dedicades, i és que quan es va anunciar la visita de la VI Flota Americana, per confusió, es va llegir la visita de la BI Flota Americana, cosa que va provocar comentaris molt graciosos. 

Per les fotografies conservades, sabem que feren algunes visites més a la flota, perquè en alguna la gent apareix amb mànega curta. No sabem quanta gent va visitar els portaviaons, però superaria les set-centes.  

Una altra activitat del Club, que la gent recorda, va ser la projecció de pel·lícules a la Plaça Major, a l'aire lliure, algunes procedents de Casa Amèrica de València sobre la vida americana.

A finals de 1955, el Ministeri de la Governació va aprovar el funcionament del Club d'Amics dels Estats Units de Guadassuar, que tenia per objecte estudiar els sistemes de vida d'EEUU i d'Espanya i, al mateix temps, afavorir les relacions culturals entre ambdós països. Segons la normativa oficial d'aquell temps no es permetien reunions amb moltes persones.

Posteriorment, ja en 1956, el director de la Casa Amèrica de València els comunicava que el president Eisenhower havia acceptat la Presidència d'Honor del Club. L’ambaixada americana els va enviar alguns llibres per formar una biblioteca en anglés, també alguns mobles i alguna oferta per rebre alguna beca d’estudis en el EEUU, però ningú va anar-hi. I així va acabar el Club, vingueren els seixanta i els canvis s’acceleraren tant a nivell econònim com social, però tot i això els records perduren en la memòria de tots aquells que hi participaren perquè per a ells foren uns moments molt especials.


Llibre d'honor del C.E.I.P. Balmes de Guadassuar

J. Enric Mut Ruiz
Cronista oficial

Documentació: 
- Arxiu del cronista Agustí Roig Barrios (1954-2006).
- Francisco Pérez Puche: Americanos en Valencia (1945-1959). València, Ajuntament de València, 2003. (Amb la col·laboració d'Agustí Roig Barrios pel que fa a Guadassuar)
- Converses orals amb diversos testimonis. 
- Fotografies de persones participants (Arxiu Digital de Guadassuar) : Eroteida Murespot Añó, José Peris Péres, José Esteve, Innocenci Signes, Manuel Fito Oliver-Consuelo Martínez Sánchez, Joan Fito Oliver, Cristobal Crespo, etc.